La tecnologia com a font d'enriquiment personal

Bon dia a tothom!

Us recordeu de l’entrada anterior? En ella parlava sobre Web 2.0 (facebook, youtube, twitter, blogger,...). Doncs avui, aquesta entrada tindrà relació amb l’anterior, però des d’un mode més pràctic, ja que us mostraré i explicaré el meu PLE del món virtual! 

Us pregunteu que és un PLE?

Esquema realitzat per tot el grup classe de primer curs de GEDI.

En primer curs vaig tenir un primer contacte amb aquest concepte, però no va començar allí el meu PLE, sinó que sempre l’he anat construint. Un PLE (Personal Learning Environment; Entorn Personal d’Aprenentatge) és un conjunt d’experiències, activitats, estratègies que ens aporten aprenentatges. Cal dir que actualment, amb l’ús de les TIC, el nostre entorn d’aprenentatge s’ha ampliat. Amb les TIC podem llegir (i accedir a la informació), reflexionar (i crear informació), compartir (relacionar), i sobretot, potenciar el nostre PLE.

Per si teniu algun dubte, us facilito aquest vídeo on Jordi Adell ens explica el PLE: 

I també, us recomano la lectura “Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red” de Castañeda i Adell (2013), la qual m’ha ajudat a crear el meu PLE:

Diagrama creat per mi amb l'eina CmapTools. 
Fotos: Tuenti, Animoto, Dropbox, Flickr, Sribd, Skype, Youtube,
Slideshare, Voki, Moddle, Messenger,Instagram.

Com podeu veure, aquestes són les eines que el configuren. Les línees més suaus que hi ha entre eines, signifiquen algunes de les interaccions que s’estableixen. Per exemple:

-En blogger, utilitzo Youtube com eina de lectura, és a dir, exposo vídeos per tal de proporcionar més informació sobre un tema. A l'igual que succeeix en els fòrums, on faig ús de Youtube. A més, a través de Youtube, mostro vídeos creats per mi (per mitjà de Movie Maker, entre altres).

Vídeo creat per mi per a l'assignatura d'anglès en primer curs:

-També, he fet servir scribd amb la intenció de facilitar més informació i com a eina de creació i relació.

-Eines com photopeach i glogster les he utilitzat a l’hora de reflexionar sobre el meu aprenentatge, reflectint-lo a través d’elles i compartint-lo en blogger. 

Desprès d’exposar el meu PLE, m’he adonat que sobretot amb l’eina que s’estableixen més relacions és amb blogger. Suposo que és degut a que en ella ha quedat reflectits tots els meus aprenentatges, incloent els del món virtual (com photopeach, glogster, animoto, voki, ivoox,... que abans desconeixia). 

De fet, CmapTools o Bubblu.us són dues eines que no havia utilitzat fins avui, que gràcies a l’elaboració d’aquest diagrama, he pogut utilitzar (sobretot la primera). Es pot dir que amb el nou artefacte creat per mi, he ampliat el meu PLE. A més, si veieu el diagrama del començament d’aquesta entrada i el compareu amb el nou, us adonareu de la incorporació d’eines a la meva motxilla.

Com un infant que va a classe, amb la motxilla plena d'experiències.
Foto pròpia.

Les eines que fins a la construcció de l’eportafoli no sabia de l’existència, considero que han fomentat un millor aprenentatge perquè m’han ajudat a consolidar-lo, a posar en pràctica la teoria. A l’hora de reflectir el que he après, m’ha fet conscient del que realment havia entès i del que no (crear/escriure = comprendre/entendre = aprendre). 

D’aquesta manera, puc afirmar que les eines del meu PLE han fomentat el desenvolupament d’estratègies per aprendre com: comprendre la teoria, resoldre dubtes, intercanviar pensaments i enriquir-los, així com ser conscient i reflexionar sobre els meus aprenentatges, i el meu passat, present i futur. En definitiva, la meva manera d’aprendre ha variat: fa uns anys només memoritzava, sense ser conscient del que aprenia o no, d’entendre. Però ara, cada cop més, faig servir les TICs per entendre el que aprenc, i sobretot per comprovar que he assolit un nou coneixement, fent-lo meu a través d’eines i estratègies de reflexió. 

Llavors, creieu que en un futur, aquest maneig de les TICs que tenim avui en dia, s’aturarà o deixarà de tenir tanta repercussió? Per mi no. Aquesta perspectiva de la tecnologia repercutirà en el meu futur aprenentatge d’una manera positiva, ja que m’ha motivat a descobrir noves eines, a utilitzar la Web 2.0 per consolidar el que he après, i a compartir amb tothom la meva experiència. 

Per últim, esmentar que em considero una persona prou TIC. Gaudeixo molt d’elles i de fet, la meva intenció és fer algun curs relacionat, per tal de formar-me més i aplicar-ho a la meva futura docència, on la tecnologia no passarà desapercebuda. 

FINS AVIAT!

Parlem d'una escola renovada

Bon dia a tothom!

Avui, continuaré amb el mateix tema que en l’entrada anterior, però afegiré un nou aspecte: la Web 2.0.

Amb l’aparició d’Internet, va sorgir la Web 1.0 que “era una biblioteca de lectura d’informació”, com diu Area, però en xarxa. A diferència d’ella, cap a l’any 2010, sorgeix la Web 2.0, una web dinàmica, on no tan sols accedeixes a documents creats per altres, sinó on tu mateix crees aquests tipus de documents.

Red Social Facebook.
Imatge de: Marco Paköeningrat

Red Social Twitter.
Imatge de: Jon Gosier

                  Què és això?                              

Doncs, Web 2.0.

La web 2.0 és una xarxa on la informació es construeix entre tots els usuaris, és a dir, els usuaris poden escriure, comunicar-se, així com també, llegir informació. Per aquest motiu, la Web 2.0 és entesa com una actitud, on les persones estan molt connectades per intercanviar opinions i informació, mantenint una participació altament activa i, creant una intel·ligència col·lectiva. De fet, avui en dia, gràcies a les xarxes socials, es pot veure una unió més consolidada dels ciutadans per a fer front a moltes injustícies. Per exemple, “Aliança Mar Blava” que lluita en contra de les explotacions petrolíferes en Eivissa i Formentera, per mitjà de les xarxes, ha pogut arribar a famosos i ciutadans d’altres comunitats i països.

En la meva opinió, la Internet i la seva diversitat d’eines (Blogger, Facebook, Youtube, Wikipedia, etc.), ens és impuls per a reivindicar els nostres drets i tenir més valentia de defensar les nostres opinions, al igual que ens motiva per exposar els nostres coneixements a la resta, enriquint així, el nostre aprenentatge, provocant-nos reflexions i inclús dilemes morals que haurem de resoldre. Cosa que em fa pensar que s’adapta a les individualitats dels ciutadans.

Així, es pot dir que la Web 2.0 presenta les següents característiques plasmades en aquest esquema, realitzat per tota la classe, a partir del llibre “Educación 2.0” (capítols 1 i 8) de Cabero (2009): 

Imatge pròpia de classe.

No obstant, hem de tenir en compte que en la Web 2.0 hi pot haver-hi informació poc vàlida i fiable i que s’allunyi de la realitat, fet que es coneix com el “paradigma de l’expert” (tothom ens podem tornar experts, sense ser-ho. Hi ha perill de no representar la realitat). Per aquest motiu, vull destacar que l’accés a la informació no implica coneixement (no ens hem de deixar portar per un pensament superficial i poc constructiu). Aquí és on trobem la importància del paper dels mestres en les escoles del segle XXI. Per últim, afegir altra “cara amarga” que trobem en la Web 2.0: l’ús de les seves eines no té perquè implicar la participació ni la innovació educativa.

Un cop entesa la Web 2.0, hauríem de parlar de les possibilitats que ens proporciona per a la transformació del sistema educatiu, i per tant, d’una nova educació, la 2.0: 

Area ens parla d'aquests temes: web 2.0 i educació 2.0:

L’Educació 2.0 és aquella que pren en consideració les noves característiques dels alumnes de la Societat de la Informació i la Comunicació, focalitzant-se en les noves oportunitats d’ensenyança i aprenentatge que ens ofereix.

Conseqüentment, ens trobem necessàriament amb una Escola 2.0: una escola adaptada a aquesta societat, on el subjecte és actiu i pot autoregular el seu aprenentatge, gaudint d’autonomia. Per tant, el que es pot observar és un canvi del rol de l’alumne i del mestre, el qual té un nou objectiu: desenvolupar la competència digital dels infants (fent ús d’eines de creació multimèdia, com per exemple Storytelling o Blogger).

Per tal de facilitar-vos l’enteniment d’aquest concepte d’educació, us proporciono aquest esquema extret a classe, amb la lectura anteriorment esmentada, amb l’article de Cristóbal Suárez, i l’article “El rol docent en entorns d’aprenentatge en xarxa” de Siemens (2010), traduït gràcies a Eva Maria Rosselló:

Imatge pròpia de classe

Per acabar, esmentar que ara la meva perspectiva de l’educació ha canviat, respecte a la d’abans d’accedir a la universitat. Sincerament, el que fa uns anys m’imaginava és el que havia vist: un ensenyament tradicional on el professor segueix un llibre, plasmant informació clau en una pissarra que l’alumne es dedicava a copiar. Ara, penso en un mestre que proposa situacions “problemàtiques” del dia a dia i un infant que aprèn a trobar solucions per sí mateix, manifesta el que pensa, i que és creador de sí mateix. M’adono que la Web 2.0 ens possibilita una transformació i, interacció, compartir, aprendre dels altres i amb els altres són les paraules clau que tindré en compte en el meu futur on el meu objectiu serà fer conscients als infants sobre l’ús de les noves tecnologies i de les eines 2.0, ensenyant-los a seleccionar la informació, analitzar-la i ser crítics amb ella.

Descobrint nous horitzons, trobant una nova educació, la 2.0.
Foto de: Eneas de Troya



FINS AVIAT!

Societat de la informació = Multialfabetització

«A la societat d' Internet, el més complicat no és navegar,

sinó saber on anar, on buscar el que es vol trobar

i què fer amb el que es troba. I això requereix educació».

(Castells, 2009)

Mirem temps enrere i ens adonem que la societat ha canviat. Us recordeu de tot això?

El telègraf. Foto de: Telehistoriska

El cassette. Foto de: Nathan Proudlove

La majoria afirmarà amb el cap.

Doncs bé, encara podem mirar més i analitzar en quin moment apareix la tecnologia. Jordi Adell (llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació, també  doctor en Ciències de l’Educació i professor en la Universitat Jaume I de Castelló) defensa que la tecnologia apareix a partir de la parla, i que ha anat evolucionant. En l’article “Tendencias en educación en la societat de las tecnologías de la información”, ens exposa l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació. Adell afirma que hi ha 4 fases:

1) El llenguatge oral.

2) L’escriptura.

3) La impremta.

4) I les telecomunicacions, amb l’aparició del telègraf. 

Però, hi podríem afegir una més, no creieu? El telègraf ja ha quedat “antic”. Als nostres dies, què és el que trobem en les empreses i que alguns tenim a casa? Doncs sí, l’ordinador, però quina utilitat predomina? És a dir, ens és suficient amb l’ordinador o necessitem Internet? Avui en dia, sense Internet gairebé ens paralitzem sense saber què fer (per la dependència que tenim a ell). Aquí tenim la nova fase: Internet.

No us sembla curiós?: abans podíem viure sense Internet i avui, ens és clau! Internet ens ha aportat beneficis, però també una sèrie d’inconvenients que cal tenir presents. I no només em vull referir a Internet, sinó a la societat de la informació en general. 

Bé, analitzem-la amb l’ajuda de Manuel Area Moreira, i el corresponent esquema creat a classe per totes les alumnes, gràcies a l’article “Sociedad de la información, tecnologias digitales y educación” i a un vídeo creat per aquest autor: 

Com podeu observar, té la seva cara amable, però també amarga. La millora de la qualitat dels serveis és un aspecte a destacar de gran importància perquè implica un augment de la nostra qualitat de vida, però degut a la bretxa digital, a les desigualtats (Gutierrez Merino, Gustavo: "En este mundo de información, de técnica, el pobre está marginado del circuito económico."), a l’uniformisme cultural,...., la nostra alegria s’enfonsa. Hem de ser conscients que molta gent no es pot beneficiar de les tecnologies i això crea desigualtats (entre països, individus). A més, estem perdent la particularitat de les cultures i estem convertint-nos en meres marionetes manipulades pels mitjans de comunicació, endinsades en el consumisme.

Així, tenint en compte l’anteriorment esmentat, com a futures mestres hauríem de plantejar-nos els impactes d’aquesta societat en l’àmbit educatiu:

Observeu els problemes amb els quals ens trobem: persones d’anteriors generacions que no saben utilitzar les tecnologies; hi ha tanta informació que provoca la desconeixença; no hi ha un format lineal de lectura, sinó discontinu amb enllaços, hipertextos; apareixen noves exigències a l’hora de trobar feina; i a més, en el desenvolupament de la societat i del sistema educatiu no hi ha coordinació, no van de la mà, sinó que un camina més aviat que l’altre.

Llavors, aquests problemes ens fan plantejar-nos, quins reptes ha d’adoptar l’educació? Primerament, les tecnologies han d’estar integrades en el sistema i com a conseqüència, s’han d’abastar dintre de les 4 dimensions (cognitiva, instrumental, sociocomunicativa i axiològica) per a poder conviure amb elles i beneficar-nos. Això vol dir que ja no tan sols hem d’ensenyar a llegir i a escriure, no hi ha una única alfabetització, sinó que s’obri la porta a una nova metodologia, a un nou rol docent, a una escola renovada.

Per tant, parlo de que un ciutadà del segle XXI ha de tenir una alfabetització múltiple: ha de saber llegir i escriure, ha de saber fer ús de les noves tecnologies, ha d’ampliar la forma de comunicar-se i ha de saber seleccionar i gestionar la informació que rep. Si un ciutadà gaudeix de multialfabetizació es pot dir que té les eines necessàries per obtenir coneixement i per saber desenvolupar-se en aquesta societat. 

Tenint 4 potes, podrem construir una taula, però sense algunes d’elles, la taula caurà.
Foto de: Silk Road Collection

Per acabar, si voleu més informació consulteu:                                                                                           http://manarea.webs.ull.es/category/multialfabetizacion/  
(és una web dedicada a Area i on es tracta de la societat de la informació).

Per últim, dic adéu amb aquesta cançó on es respon a la pregunta: 

Com deuria de ser l’educació del s.XXI?

Fins aviat!

Qui és na Carolina?

“La educación es un proceso que no termina nunca” Josefina Aldecoa

Bon dia a tothom!

Per a iniciar aquest nou bloc, m’agradaria presentar-me: 

El meu nom és Carolina Moreno i sóc de Formentera. Tinc 21 anys i actualment estudio el Grau d’Educació Infantil en la Universitat de les Illes Balears, en la seu d’Eivissa i Formentera.

La setmana passada va començar un nou curs, el que és el meu darrer del Grau d’Educació Infantil. Amb ell, comencen els nervis de saber què passarà el proper any, ja que no hi ha res segur, només sé que probablement hauré obtingut el meu títol. Però, si estaré preparada o no per fer front a la meva professió, tan sols ho sabré quan em trobi immergida en ella, quan estigui davant de la meua aula i hagi de fer front als adorables infants que em miraran amb cara de “a què anem a jugar? Vull divertir-me i alhora aprendre”. I jo hauré de respirar profund i dir “allà vaig” (cometent els meus errors, però aportant idees que seran beneficioses).

Així doncs, com podeu veure, aquestes són les meves expectatives davant del meu futur professional: no sé si el proper any em trobaré davant d’una aula, ja que també m’agradaria fer un màster (potser que en Psicopedagogia), però si estic davant d’infants, estic ben segura que aniré a l’aula plena d’inseguretats i de nervis, que espero que, poc a poc, conforme reflexioni sobre el dia a dia a l’aula, aquestes desapareguin. 

El meu pensament davant de l’aula: el got mig ple. Poc a poc, l’ompliré més i més!
Foto de: Didriks

Per acabar, i més enfocant-me en aquest curs, el que espero és consolidar els meus aprenentatges i sobretot, tenir la capacitat d’aplicar-los a l’aula. A més, estic contenta perquè gràcies a les pràctiques, sé que podré gaudir d’això i seguir aprenent més i més, tal i com diu Josefina Aldecoa.