Parlem d'una escola renovada

Bon dia a tothom!

Avui, continuaré amb el mateix tema que en l’entrada anterior, però afegiré un nou aspecte: la Web 2.0.

Amb l’aparició d’Internet, va sorgir la Web 1.0 que “era una biblioteca de lectura d’informació”, com diu Area, però en xarxa. A diferència d’ella, cap a l’any 2010, sorgeix la Web 2.0, una web dinàmica, on no tan sols accedeixes a documents creats per altres, sinó on tu mateix crees aquests tipus de documents.

Red Social Facebook.
Imatge de: Marco Paköeningrat

Red Social Twitter.
Imatge de: Jon Gosier

                  Què és això?                              

Doncs, Web 2.0.

La web 2.0 és una xarxa on la informació es construeix entre tots els usuaris, és a dir, els usuaris poden escriure, comunicar-se, així com també, llegir informació. Per aquest motiu, la Web 2.0 és entesa com una actitud, on les persones estan molt connectades per intercanviar opinions i informació, mantenint una participació altament activa i, creant una intel·ligència col·lectiva. De fet, avui en dia, gràcies a les xarxes socials, es pot veure una unió més consolidada dels ciutadans per a fer front a moltes injustícies. Per exemple, “Aliança Mar Blava” que lluita en contra de les explotacions petrolíferes en Eivissa i Formentera, per mitjà de les xarxes, ha pogut arribar a famosos i ciutadans d’altres comunitats i països.

En la meva opinió, la Internet i la seva diversitat d’eines (Blogger, Facebook, Youtube, Wikipedia, etc.), ens és impuls per a reivindicar els nostres drets i tenir més valentia de defensar les nostres opinions, al igual que ens motiva per exposar els nostres coneixements a la resta, enriquint així, el nostre aprenentatge, provocant-nos reflexions i inclús dilemes morals que haurem de resoldre. Cosa que em fa pensar que s’adapta a les individualitats dels ciutadans.

Així, es pot dir que la Web 2.0 presenta les següents característiques plasmades en aquest esquema, realitzat per tota la classe, a partir del llibre “Educación 2.0” (capítols 1 i 8) de Cabero (2009): 

Imatge pròpia de classe.

No obstant, hem de tenir en compte que en la Web 2.0 hi pot haver-hi informació poc vàlida i fiable i que s’allunyi de la realitat, fet que es coneix com el “paradigma de l’expert” (tothom ens podem tornar experts, sense ser-ho. Hi ha perill de no representar la realitat). Per aquest motiu, vull destacar que l’accés a la informació no implica coneixement (no ens hem de deixar portar per un pensament superficial i poc constructiu). Aquí és on trobem la importància del paper dels mestres en les escoles del segle XXI. Per últim, afegir altra “cara amarga” que trobem en la Web 2.0: l’ús de les seves eines no té perquè implicar la participació ni la innovació educativa.

Un cop entesa la Web 2.0, hauríem de parlar de les possibilitats que ens proporciona per a la transformació del sistema educatiu, i per tant, d’una nova educació, la 2.0: 

Area ens parla d'aquests temes: web 2.0 i educació 2.0:

L’Educació 2.0 és aquella que pren en consideració les noves característiques dels alumnes de la Societat de la Informació i la Comunicació, focalitzant-se en les noves oportunitats d’ensenyança i aprenentatge que ens ofereix.

Conseqüentment, ens trobem necessàriament amb una Escola 2.0: una escola adaptada a aquesta societat, on el subjecte és actiu i pot autoregular el seu aprenentatge, gaudint d’autonomia. Per tant, el que es pot observar és un canvi del rol de l’alumne i del mestre, el qual té un nou objectiu: desenvolupar la competència digital dels infants (fent ús d’eines de creació multimèdia, com per exemple Storytelling o Blogger).

Per tal de facilitar-vos l’enteniment d’aquest concepte d’educació, us proporciono aquest esquema extret a classe, amb la lectura anteriorment esmentada, amb l’article de Cristóbal Suárez, i l’article “El rol docent en entorns d’aprenentatge en xarxa” de Siemens (2010), traduït gràcies a Eva Maria Rosselló:

Imatge pròpia de classe

Per acabar, esmentar que ara la meva perspectiva de l’educació ha canviat, respecte a la d’abans d’accedir a la universitat. Sincerament, el que fa uns anys m’imaginava és el que havia vist: un ensenyament tradicional on el professor segueix un llibre, plasmant informació clau en una pissarra que l’alumne es dedicava a copiar. Ara, penso en un mestre que proposa situacions “problemàtiques” del dia a dia i un infant que aprèn a trobar solucions per sí mateix, manifesta el que pensa, i que és creador de sí mateix. M’adono que la Web 2.0 ens possibilita una transformació i, interacció, compartir, aprendre dels altres i amb els altres són les paraules clau que tindré en compte en el meu futur on el meu objectiu serà fer conscients als infants sobre l’ús de les noves tecnologies i de les eines 2.0, ensenyant-los a seleccionar la informació, analitzar-la i ser crítics amb ella.

Descobrint nous horitzons, trobant una nova educació, la 2.0.
Foto de: Eneas de Troya



FINS AVIAT!